Com funciona aquesta web i d'on surten les preguntes
Les preguntes són exàmens reals. Totes surten dels exàmens oficials de les PAU de Catalunya publicats per la Generalitat, retallades pregunta a pregunta i acompanyades del criteri de correcció oficial, el mateix document amb què els correctors et posaran la nota. No hi ha preguntes inventades.
No decideix l'atzar què et surt. Cada pregunta que respons entra en un sistema de repàs: si te'n surts, tornarà d'aquí a uns dies; si falles, tornarà de seguida. A més, es barregen temes a posta i es dona prioritat al que tens més fluix. Sota de cada pregunta t'expliquem per què t'ha tocat.
Primer intenta-ho, després mira-ho. La solució no apareix fins que has tingut l'espai per resoldre-la. Aquest ordre — intentar-ho, fallar, corregir — és el que fa que se't quedi; rellegir apunts, en canvi, dona sensació de saber sense capacitat de recuperar-ho. Ho expliquem tot a Com estudiar.
Sessió de pràctica
Tria assignatura i temes. Et proposarem preguntes reals de les PAU, prioritzant els temes on més et cal millorar.
Resol-la primer al paper. Intentar recuperar-ho de memòria — encara que t'equivoquis — fixa el record molt més que rellegir la solució.
Abans de comprovar-ho: com de segur n'estàs?
Compara la teva resposta amb la pauta. Com t'ha anat?
Dreceres: Espai comprova · 123 valora · P pista · S salta
Explora totes les preguntes
Temes: què surt més a l'examen?
Freqüència real calculada sobre totes les preguntes PAU de la base de dades, amb resums d'estudi i recursos per a cada tema.
Recursos generals
El teu pla d'estudi personalitzat
El pla dona més pes als temes que més surten a les PAU i als que tens més fluixos segons la teva pràctica. Es regenera quan vulguis.
El teu progrés
🏁 Simulacre d'examen
Una sèrie sencera, amb el temps real de la prova i sense solucions fins al final. És l'assaig més fidel al dia de l'examen: practicar en condicions semblants a les de la prova és el que millor prediu com hi rendiràs.
📝 Corregeix el teu simulacre
Compara cada exercici amb la pauta oficial i posa't la nota que et posaria el corrector. Sigues exigent: els criteris de puntuació són a la pauta.
🧩 ESO: consolidar la base
Proves reals de l'avaluació de final d'etapa de 4t d'ESO (les «competències bàsiques») del Departament d'Educació, amb la seva clau de respostes oficial. Serveixen per a treballar el que a batxillerat es dona per sabut: comprensió lectora, càlcul i raonament científic.
Per a què serveix això, i per a què no
Aquestes proves són diagnòstiques: no compten per a la nota ni per a passar de curs. L'objectiu aquí no és preparar-les — entrenar per a una prova de diagnòstic la desvirtua i no aporta res a l'alumne.
El que sí que val la pena és fer-les servir com el que són: material de qualitat, oficial i gratuït per a detectar forats de base i tapar-los mentre encara hi ha temps. A batxillerat, la mitjana compta el 60 % de la nota d'accés a la universitat, i qui hi arriba amb el càlcul i la comprensió lectora resolts pot dedicar l'energia al que és nou.
Nota: des del curs 2025-2026 aquesta prova ja no la fan tots els centres, sinó una mostra. Les que continuen sent generals són les diagnòstiques de 4t de primària i 2n d'ESO.
On et situes de veritat
Introdueix la teva puntuació (de 0 a 100) i et direm quin percentatge d'alumnes de Catalunya superes, amb les dades reals dels prop de 72.000 que van fer la prova el 2025.
Com ha anat Catalunya, 2012-2025
Puntuació mitjana de cada competència a l'avaluació de 4t d'ESO. Cada punt és la mitjana de desenes de milers d'alumnes.
Proves i claus de respostes: Agència d'Avaluació i Prospectiva de l'Educació. Dades de posició: microdades obertes de la Generalitat (sense cap identificador de centre: aquí no es comparen instituts, i no es podria fer encara que es volgués).
🏛️ Simulador de preinscripció
Fes com si demanessis plaça avui: tria els graus que vols per ordre de preferència i et direm quina nota et cal, quines matèries et convé cursar i quina nota mínima has de treure a cadascuna. Amb les notes de tall i les ponderacions oficials de la preinscripció 2026.
2. La teva situació
Dades: notes de tall de la 1a assignació de juny de 2026 i taula de ponderacions 2026-2028 del Canal Universitats. Les notes de tall canvien cada any segons la demanda: fes-les servir com a orientació, no com a garantia.
🎓 De 1r de batxillerat a la nota d'admissió
La selectivitat no es guanya el mes de maig de 2n. Aquesta és la part que gairebé ningú explica a principi de 1r: la mitjana de batxillerat val el 60 % de la nota d'accés, i hi compten els dos cursos. Cada examen de 1r ja hi juga.
Com surt la teva nota, exactament
Nota d'accés = 0,6 × mitjana de batxillerat + 0,4 × fase general de les PAU (mínim 5; cal un 4 a la fase general)
Nota d'admissió = nota d'accés + les dues millors matèries que et ponderen × el seu coeficient (0,2 o 0,1 segons la matèria i el grau), sempre que hi treguis un 5 o més → fins a 14
És a dir: un punt més de mitjana de batxillerat val 0,6 punts finals, i un punt més a la fase general en val 0,4. Les ponderacions poden sumar fins a 4 punts, i són les que decideixen les carreres amb nota de tall alta. Consulta el coeficient de cada matèria per al teu grau al simulador de places.
Calcula la teva nota
El full de ruta
Les tres decisions que més et pujaran la nota
1. Tria les matèries de modalitat mirant les ponderacions del grau que vols. Es decideix a final de 1r i condiciona fins a 4 punts de la nota d'admissió. Una matèria que et pondera 0,2 al teu grau val molt més que una on trauries mig punt més però et pondera 0,1 — o gens.
2. No abandonis cap assignatura de 1r. Un 6 en comptes d'un 8 en tres matèries de 1r et costa aproximadament 0,2 punts de nota final. Sembla poc; en un grau amb nota de tall alta, decideix.
3. Comença a practicar amb exàmens reals abans de l'últim trimestre. El format de les PAU s'aprèn, i qui hi arriba entrenat no perd punts per gestió del temps ni per no saber què espera el corrector.
✍️ Respostes model per a preguntes obertes
A les preguntes obertes es puntua com respons. Per a cada família d'exercicis que la selectivitat repeteix hi trobaràs dos models resolts — segons la matèria: dues posicions contraposades igualment vàlides, dos tipus d'exercici diferents, o una resposta ben resolta al costat d'una de mal resolta i per què — amb el que hi has de citar i els errors que fan perdre punts.
🧠 Com estudiar: el mètode d'aquesta web
Aquesta web no està feta perquè llegeixis apunts, sinó perquè recuperis el que saps. L'organització de la pràctica i del pla d'estudi segueix les tècniques que la recerca en psicologia cognitiva ha trobat més eficaces — i evita les que se senten productives però no funcionen.
✅ Pràctica de recuperació
Intentar recordar una cosa abans de consultar-la fixa el record molt més que tornar-la a llegir. Per això el botó de la solució apareix després de l'espai per resoldre-la, i t'animem a escriure la resposta al paper encara que no n'estiguis segur. Equivocar-se i corregir-se és part del mecanisme, no un fracàs.
És l'anomenat efecte del test: un dels resultats més replicats de la investigació sobre l'aprenentatge.
📅 Repetició espaiada
Repassar una cosa dues vegades separades en el temps rendeix molt més que fer-ho dues vegades seguides. Cada pregunta que resols entra en un sistema de caixes: si l'encertes, tornarà d'aquí a 1, 3, 7, 16 o 35 dies; si falles, torna de seguida. Així repasses just abans d'oblidar-ho.
Contra la corba de l'oblit d'Ebbinghaus: espaiat expansiu.
🔀 Pràctica intercalada
Fer vint problemes seguits del mateix tipus dona sensació de domini, però s'oblida ràpid. El motor de pràctica barreja temes deliberadament: així has de decidir cada cop quin mètode toca aplicar — que és exactament el que et demanaran el dia de l'examen.
Costa més i sembla que vagis pitjor: és el senyal que està funcionant (dificultat desitjable).
🎯 Calibratge metacognitiu
Abans de veure la solució et preguntem com de segur n'estàs. Comparar la teva predicció amb el resultat real detecta la il·lusió de saber: allò que et sembla que domines però falles. És on hi ha els punts que es perden a l'examen.
📖 Exemples resolts i autoexplicació
Les pautes oficials de correcció són exemples resolts pas a pas amb els criteris de puntuació. No et limitis a comprovar el resultat: explica't a tu mateix per què cada pas és correcte i on divergeix del teu. Aquesta autoexplicació és el que converteix la correcció en aprenentatge.
🧩 Elaboració i context
Els enunciats de les PAU venen sempre amb context real (una missió espacial, una valoració àcid-base, un arbre genealògic). Connectar el concepte amb el context i amb el que ja saps fa el record més recuperable que memoritzar la fórmula aïllada.
🏁 Pràctica en condicions reals
El que has practicat es recupera millor quan les condicions s'assemblen a les de l'avaluació. Per això el simulacre et dona una sèrie sencera amb el rellotge de la prova i sense solucions fins al final: entrenes el contingut i, alhora, la gestió del temps i els nervis.
📊 Dificultat real, no percebuda
Quan una pregunta ja l'han valorada prou usuaris (5 o més), hi apareix quin percentatge se n'ha sortit. Són autoavaluacions anònimes i agregades dels usuaris d'aquesta web, no estadístiques oficials de les PAU — i ara per ara n'hi ha poques: com més gent practiqui, més fiables seran. Serveixen per detectar les preguntes que tothom falla i per calibrar si el teu resultat és normal o si hi has de tornar.
❌ El que sembla que funciona i no funciona
Rellegir apunts i subratllar són les tècniques més populars i de les menys eficaces: generen fluïdesa (et sona tot) sense capacitat de recuperació. Si has de triar, canvia mitja hora de relectura per mitja hora de fer preguntes sense mirar.
Fer tots els exercicis d'un mateix tema seguits (pràctica en blocs) rendeix pitjor a llarg termini que barrejar-los, tot i que durant la sessió sembla que vagis molt millor.
Estudiar el dia abans (pràctica massiva) permet aprovar un examen l'endemà i oblidar-ho tot en una setmana. Per a unes PAU que examinen tot el curs, l'espaiat no és una preferència: és la diferència.
📊 Quina nota es treu a cada matèria?
Mitjanes oficials dels exàmens PAU de Catalunya (convocatòria ordinària de juny). Les dues millors matèries que et ponderen — de la fase específica o la matèria de modalitat de la fase general — sumen ×0,2 o ×0,1 cadascuna en la nota d'admissió: triar bé la matèria pot sumar-te fins a 4 punts.
| Matèria | Mitjana 2026 | Mitjana 2025 | Tendència |
|---|---|---|---|
| Llengua castellana | 6,96 | 6,40 | ↑ la més alta del 2026 |
| Física | 6,84 | — | la científica amb millor nota |
| Funcionament de l'empresa | 6,80 | 6,88 | estable i alta |
| Història de la filosofia | 6,77 | 6,89 | estable i alta |
| Anglès | 6,71 | 6,82 | estable |
| Història | 6,47 | 6,95 | ↓ dues baixades seguides |
| Llengua catalana | 6,46 | 6,30 | ↑ es recupera |
| Química | 6,04 | — | al mig de la taula |
| Biologia | 6,02 | 6,23 | ↓ lleu baixada |
| Mates aplicades (MACS) | 5,64 | 5,08 | ↑ però de les més baixes |
| Matemàtiques | 4,18 | 6,12 | ⚠️ l'única suspesa; molt volàtil (4,89 el 2024) |
Global 2026: mitjana 6,40 i un 95,7 % d'aprovats. Fonts: nota de premsa del Govern i mitjans (vegeu enllaços a sota).
🎯 Quina matèria «marca la diferència»?
Matemàtiques és la matèria que més separa els estudiants. És la de mitjana més baixa (4,18 el 2026, 4,89 el 2024) i la més volàtil: qui la domina obté un avantatge enorme sobre la mitjana, tant a la fase d'accés com en la ponderació (0,2 a gairebé tots els graus científics i tècnics, i també a Economia/ADE). És on més rendible és invertir hores d'estudi — i per això aquesta web hi ha començat.
Si busques maximitzar la nota d'admissió amb menys risc, les matèries amb millor relació nota/esforç del 2026 van ser Física (6,84), Funcionament de l'empresa (6,80) i Història de la filosofia (6,77). Química (6,04) i Biologia (6,02) puntuen sistemàticament més baix tot i ponderar igual (0,2) als graus de ciències de la salut.
A la fase d'accés, entre Història (6,47) i Filosofia (6,77) el 2026 va sortir més a compte Filosofia, però històricament s'alternen: tria per afinitat, no per la mitjana d'un sol any.
Compte: aquestes mitjanes descriuen la dificultat percebuda de cada examen, no la teva. La millor estratègia continua sent practicar amb exàmens reals — és exactament el que fa aquesta web.
Fonts: Govern.cat (resultats PAU 2026) · NacióDigital (mitjanes per matèria) · VilaWeb (matemàtiques 4,18) · 3Cat (selectivitat 2025)